acceptilació

f

Dret romà

Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.

Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias, i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer (expensilació), acreditava la quantitat deguda. Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925.