L’accés a la mar pot ésser assegurat mitjançant el reconeixement de la sobirania sobre un corredor entre l’estat interior i la costa. Pot ésser garantit pel reconeixement del dret de navegació per un riu o sistema fluvial: els EUA obtingueren d’Espanya, el 1795, el dret de navegació pel Mississippi a través de la Louisiana (tractat de San Lorenzo el Real); i de la Gran Bretanya el 1854, pel riu Sant Llorenç a través del Canadà. Pot ésser garantit també pel reconeixement del dret de trànsit a través d’un altre país, dret a vegades completat amb l’atorgament d’una zona franca terminal: Bolívia, que havia perdut els seus territoris marítims el 1883, aconseguí el 1904 el dret d’accés al Pacífic pel ferrocarril La Paz-Arica. El dret d’accés al mar fou reconegut als estats interiors, amb caràcter general, pels 32 estats que han ratificat la conferència de Barcelona del 1921. Així, àdhuc en els períodes de la guerra freda, després de la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia ha utilitzat el port d’Hamburg (República Federal d’Alemanya), com Hongria els de Rijeka (Iugoslàvia) i de Trieste (Itàlia).
m
Geografia
Política