És un terme força controvertit en les ciències socials, però especialment adequat per analitzar el paper dels moviments socials com a actors protagonistes de l’acció col·lectiva. Els autors utilitaristes consideren que els moviments socials són força heterogenis i els individus que en formen part es poden moure per interessos i motivacions diferents. Certament, les accions dels moviments socials poden beneficiar un grup concret o tota la societat, però els individus més actius arrisquen més que els que adopten un paper expectant i que s’aprofiten del guanys i tenen uns costos personals mínims. Altres autors destaquen els incentius morals i els valors solidaris que hi ha darrere del compromís personal. Actuar conjuntament en una col·lectivitat on predominen els vincles de solidaritat no només pot esdevenir una obligació moral sinó que pot ser una font de satisfacció personal. Els individus més compromesos poden veure compensat l’esforç atès que participen en una experiència compartida intensa i gratificant.
f
Sociologia