El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana. S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intel·lectual responsable. En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors: Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença. Afirmà d’una manera constant i rotunda la catalanitat del País Valencià. Es tracta, possiblement, de la primera afirmació catalanista —a nivell de grup— en la història del valencianisme. Es federà amb els grups Palestra, de Barcelona, i Associació per a la Cultura de Mallorca per realitzar un treball cívic i cultural a escala de Països Catalans. Intentà de situar-se en una perspectiva exclusivament nacionalista, tot rebutjant les divisions de dreta i esquerra. No reeixí, però, en aquest intent. L’evolució política iniciada arran del 14 d’abril de 1931 dispersà el grup.