acció pauliana

f
Dret català
Dret romà

Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.

Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes. Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació. Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara que fos a títol d’arrendament, precari o comanda de les coses alienades. Aquesta institució ha romàs sense efecte des de l’any 1960, en no figurar en la compilació del dret civil de Catalunya.