Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic (en general, l’acetat), amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia. Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures. Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals: primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial (com més elevat és aquest grau, pitjor és la solubilitat i millors són les propietats mecàniques); segon, el grau d’hidròlisi; tercer, la natura de l’aldehid; quart, el grau d’acetalització. Els principals aldehids utilitzats són el formaldehid, l’acetaldehid i el butiraldehid, purs o en mescla, els quals donen respectivament, el formal polivinílic, l' acetal polivinílic i el butiral polivinílic . Tots tres són sòlids termoplàstics, amb característiques de solubilitat, de compatibilitat amb altres resines i de resistència a l’aigua que milloren per l’ordre indicat. Llurs principals aplicacions són la indústria de plàstics i la de vernissos i pintures. El butiral polivinílic es distingeix per la seva excel·lent adherència a les superfícies metàl·liques i al vidre, la qual fa que sigui utilitzat per a fabricar la capa intermèdia dels vidres de seguretat i per a la preparació d' emprimacions .
m
Química