acetilur

m
Química

Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.

Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàl·lics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristal·lina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids. Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid. Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri. Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també hidrogen i d’altres hidrocarburs, cosa que fa incerta llur classificació. L’acetilur més important és el de calci, anomenat correntment carbur de calci. Els acetilurs de coure (I) i (II), d’argent i de mercuri (II), exploten fàcilment i resisteixen l’acció de l’aigua, però donen acetilè per acció dels àcids.