Els acetobutirats de cel·lulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars. Els tipus comercials són preparats tractant la cel·lulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent. Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició; amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats (èsters ftàlics, fosfòrics, tartàrics, cítrics, etc) donen materials termoplàstics i serveixen de filmogen per a vernissos i laques. Els plàstics d’acetobutirat (densitat aproximada 1,2) són emmotllats per injecció, extrusió i bufat, i són similars als d' acetat de cel·lulosa en brillantor i en propietats, però amb característiques millorades. Variant la plastificació, són obtinguts en tipus diversos que difereixen per les temperatures de fluència, dureses i propietats mecàniques. Llurs particularitats més rellevants són la resistència a l’envelliment i als agents atmosfèrics, la baixa absorció d’aigua, la bona retenció de plastificants, l’estabilitat dimensional i la resistència a l’impacte. Tenen, a més, bones propietats elèctriques, són mals conductors de la calor, resisteixen bé a les baixes temperatures, als olis, als greixos i a la gasolina i als àcids i àlcalis diluïts, i es presten fàcilment a les operacions d’acabat. Malgrat llur preu relativament alt, són utilitzats per a obtenir articles molt nombrosos (plomes, bolígrafs, joguines, peces per a automòbils i aparells diversos, etc) i són especialment adequats per a emmotllar objectes transparents o translúcids permanentment exposats a la intempèrie.
m
Química