Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H2C = CHCOOCH2CH2COOH i a continuació polímers solubles en aigua. Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven. Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics. Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat, és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-propiolactona i del 2-cianoetanol. El producte industrial és subministrat amb un inhibidor (monoèter metílic de la hidroquinona). És utilitzat com a monòmer per a obtenir polímers acrílics, alguns acrilats per esterificació i com a intermediari en síntesi orgànica.
Propietats físiques dels èsters acrílics
acrilat de | punt d’ebullició, ºC | punt de fusió, ºC | punt d’inflamabilitat en vas obert, ºC | solubilitat en 100 g d’aigua a 20 ºC |
---|---|---|---|---|
metil | 80,5 | -76,5 | 7 | 5,48 |
etil | 99,4 | -72 | 13 | 1,50 |
isobutil | 63 (50 mm Hg) | - | 30 | - |
butil | 146,1 | -54,5 | 44 | 0,32 |
2-etoxietil | 174,1 | -47,3 | 77 | 5,5 |
2-cianoetil | 103 (10 mm Hg) | -16,9 | 63 | 4,2 |
2-etilhexil | 213,5 | -90 | 39 | 0,34 |