És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics. Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu. Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, (HF)6, car s’associen per formació de ponts d’hidrogen. En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàl·lics i els carbonats. Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític, d’acord amb la reacció SiO 2 + 4HF →SiF4 + 2H2O. Per a manipular-lo, doncs, hom no pot emprar aparells de vidre, de porcellana o de gres, sinó materials com el níquel, el plom o llurs aliatges. Les cremades produïdes per l’àcid fluorhídric són molt perilloses, car penetren profundament en els teixits i els desagreguen. Hom l’obté mitjançant la descomposició de l’espat fluor amb àcid sulfúric: CaF2 + H2SO4 →CaSO4 + 2HF. És emprat en l’obtenció de nombrosos fluorurs (com el d’alumini) i del fluor electrolític. La petroquímica, la metal·lúrgia i la indústria vidriera l’empren també en gran quantitat.
m
Química