àcid nítric

HNO₃
m
Química

Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.

Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos. Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo. També fou conegut amb els noms d'esperit de nitre i d'aiguafort. El 1776 A.L.Lavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 H.Cavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica. És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C. És miscible amb aigua en totes proporcions. L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65%. L’àcid nítric pur o el de concentració pròxima al 100% és anomenat àcid nítric fumant, perquè conté en dissolució NO₂ i desprèn N₂O₅, que forma fums blancs amb la humitat atmosfèrica, segons l’equació de dissociació 2HNO₃ →N₂O₅ + H₂O. En presència de la llum es descompon lentament i dóna diòxid de nitrogen, que li comunica una coloració groga. És un àcid fort. És també un agent oxidant fort, a causa de la seva facilitat de dissociació en oxigen i peròxid de nitrogen, segons l’equació 2HNO₃ →2NO₂ + 1/₂O₂ + H₂O. Oxida el sofre a àcid sulfúric i reacciona amb tots els metalls (excepte amb l’or, el platí i algun altre), i dóna el nitrat corresponent i òxid nítric. L’àcid nítric concentrat és capaç de passivar alguns metalls, com el ferro i el crom. Reacciona amb substàncies orgàniques i dóna nitrats o nitroderivats. El procediment actual de fabricació és l’oxidació catalítica de l’amoníac (procediment Ostwald):

àcid nítric

Al laboratori pot ésser preparat per reacció d’àcid sulfúric sobre un nitrat. Les seves aplicacions més importants són la fabricació d’adobs (sobretot nitrat amònic), d’explosius, de plàstics, de colorants, de laques i de nitroderivats.