D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics. Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire. Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor. Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre:
si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple. Pel que fa als àcids ditiocarboxílics, poden preparar-se per acció d’un reactiu de Grignard sobre el disulfur de carboni. D’aquests composts cal destacar el més senzill de la sèrie, l'àcid ditiocarbònic (HO-CS2H), que no és conegut en forma lliure, però sí les seves sals i èsters, els quals gaudeixen d’una gran aplicació (xantat).