Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort. Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH. Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques dèbils, les formes iònica i molecular de les quals presenten colors diferents, de manera que un canvi del pH de la solució que les conté, més enllà d’un valor determinat, en modificar l’equilibri entre aquelles formes, provoca un viratge o canvi de color. Els indicadors més emprats en acidimetria són el roig de metil, el taronja de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna. Els primers són especialment adequats per a les valoracions de bases dèbils i per a les basades en reaccions de desplaçament. Si el pH al qual vira l’indicador i el pH del punt d’equivalència de la valoració no coincideixen exactament, l’acidimetria ve afectada aleshores d’un error d’indicador . La solució d’agent valorant àcid, en general àcid clorhídric o àcid sulfúric, ha d’ésser de concentració perfectament coneguda. Hom la pot determinar per valoració amb una substància bàsica de puresa garantida i d’estabilitat suficient, que rep el nom de patró primari o de tipus primari . Són substàncies de tipus primari emprades en acidimetria el carbonat de sodi, el bòrax, el iodat de potassi i l’òxid de mercuri. Les aplicacions de l’acidimetria són múltiples, i s’estenen a valoracions indirectes de substàncies que es poden transformar quantitativament en bases, com el nitrogen de les proteïnes, que es converteix en amoníac i es valora acidimètricament. Alguns autors prefereixen definir acidimetria com a valoració d’àcids , però sembla més generalitzat el sistema de designació dels mètodes volumètrics segons el nom del reactiu o agent valorant emprat. Aleshores, la valoració d’àcids amb àlcalis ha de rebre el nom d'alcalimetria.
f
Química