Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se. De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat (cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia), bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient. En agricultura o en jardineria hom procedeix sovint a l’aclimatació de vegetals exòtics, tot procurant que el procés no alteri llurs característiques alimentàries o ornamentals inicials. Als Països Catalans, per exemple, han estat plenament aclimatats els tarongers, les tomaqueres, les patateres o les mimoses.
f
Biologia
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat