Aconcagua

L’Aconcagua

Federico Valido (CC BY-NC-ND 2.0)

Cim dels Andes meridionals, el més alt d’Amèrica, a l’Argentina (Mendoza), vora la frontera amb Xile (6.959 m).

És la culminació d’un bloc de materials volcànics (andesita terciària) al·lòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats. La seva forma cònica li dóna aparença de volcà. El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3.000 m al vessant sud. La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres. El límit inferior de la neu es troba a la solana (nord), als 6.000 m i als 4.600 m a l’obaga (sud), més humida. Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu Desaguadero i es troben morens pel cantó atlàntic fins als 2.500 m d’altitud.

La primera ascensió a l’Aconcagua fou feta l’any 1897 pel guia suís Mathias Zürbriggen. L’any 1954, una cordada francesa dirigida per R. Ferlet reeixí en l’ascensió pel vessant sud, ascensió considerada com un dels grans èxits de l’alpinisme a gran alçària.