Una vegada més, Israel recorregué al fet de la inseguretat per a bloquejar el procés, i es negà a cedir més territori amb l’argument que l’ANP no controlava prou els grups violents. Finalment, s’arribà a un acord molt forçat, mitjançant el qual Israel es comprometé a cedir el 13% del territori de Cisjordània, a què l’obligava l’acord interí (Oslo II). En canvi, l’ANP acceptà la supervisió dels EUA en la lluita contra els grups i actes violents. Per a aquesta tasca, els acords de Wye Plantation establiren la creació d’un comitè nord-americà-palestí, i un comitè tripartit nord-americà-israelià-palestí. L’aplicació d’aquests acords quedà paralitzada amb la represa de les hostilitats durant la tardor del 2000.