El més estable, 227Ac (període de semidesintegració: 21,6 anys) fou descobert, l’any 1898, per Debierne en els minerals d’urani, però s’hi troba en tan poca quantitat, que fou impossible el seu aïllament a l’estat pur. Posteriorment ha pogut ésser obtingut artificialment, pur i en quantitats ponderables, per activació neutrònica del radi 226. Per l’espectre d’emissió electromagnètica l’actini s’assembla a l’itri, però per les propietats químiques s’acosta especialment al lantà.
m
Química