Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu. Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina. En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim. Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi. Així, els cianurs activen la ureasa inhibida per les sals de coure i els reductors activen la papaïna, evitant que s’inactivi per oxidació dels grups tiol. Actuen, també, afavorint (per absorció, emulsió, etc), el contacte entre l’enzim i el substrat. Molts ions metàl.lics actuen a més com a activadors per mecanismes mal coneguts. De vegades, ions diferents —similars només per llur càrrega— tenen accions idèntiques o comparables, mentre que en d’altres casos l’acció activadora està específicament vinculada a un ió determinat.
m
Bioquímica