acuïtat

f

Fonètica i fonologia

Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius; aquesta freqüència, en la parla, depèn de la velocitat de les cordes vocals i de la conformació dels ressonadors bucals.

La fonamentació en les vibracions vocals opera sobre els harmònics i determina l' altura musical , corba melòdica o entonació ; per exemple, l’oposició asseverativa-interrogativa ( surts ara/surts ara? ) d’una mateixa frase en depèn. D’altra banda, en fonamentar-se en el volum i forma dels ressonadors bucals, sembla que opera sobre els formants acústics i determina el timbre o qualitat acústica gradualment aguda o greu dels fonemes. L’escala d’acuïtat de timbre en el vocalisme català seria, en virtut d’això, i de més agut a menys: [i], [ẹ], [ę], [e], [a], [ǫ], [ọ], [u].