La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic (o les innovacions , com diu Joseph A. Schumpeter). Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions. Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals. Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació. L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua (beneficis, interessos, rendes, etc). Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat per ampliar la producció mitjançant millores tecnològiques. Tot allò que contribueix a augmentar la plusvàlua afavoreix l’acumulació, però no tota la plus vàlua és acumulada, perquè hi ha una part dedicada al fons de consum personal. Els motius de l’acumulació difereixen segons els autors; per a William Nassau Senior (teoria de l’abstinència), l’acumulació implica un sacrifici —l’abstenció de consumir— i mereix un premi en forma d’interès del capital; per a Alfred Marshall, els capitalistes esperen a consumir la plusvàlua en un futur pròxim, el consum ajornat és premiat amb l’interès, no hi ha, doncs, per a Marshall, necessitat d’acumulació; John M.Keynes defineix diverses motivacions psicològiques, que duen a consumir, a estalviar o a esmerçar; per a la tradició de l’escola clàssica i per a Karl Marx, l’acumulació és una necessitat objectiva del sistema social. Però la urgència de l’acumulació no exclou el desig d’augmentar el consum. El procés de l’acumulació té tota una sèrie de conseqüències: possibilita l’augment constant de la composició orgànica del capital i mou el procés de concentració i centralització del capital. Implica, també, un augment de la demanda de força de treball, que, en principi, causa un impacte a l’alça en el nivell de salaris. Aquesta alça exigeix la introducció de maquinària nova, fruit del progrés tècnic, per tal de crear una mà d’obra excedent que permeti de deturar l’alça salarial. La introducció de maquinària exigeix, novament, l’acumulació de capitals. En aquest punt és iniciat, una altra vegada, el procés d’acumulació, que és repetit constantment i acceleradament a tots els nivells de la producció.
f
Economia