acusatiu doble

m

Gramàtica

En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.

A Doceo pueros litteras, el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu (pueros) i un complement objecte de cosa en acusatiu (litteras). L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu: Romani Ciceronem (complement objecte) patrem (predicatiu) patriae apellaverunt. En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans-: Exercitum Ligerim traducit.