S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble. Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci; però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga (992). Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels magiars. Adalbert fou assassinat en un bosc prop de Fischhausen (Prússia) per un sacerdot pagà prussià. Les seves despulles foren traslladades pels polonesos a la catedral de Gniezno (Polònia), on l’emperador Otó III anà en pelegrinatge l’any 1000. La seva festa se celebra el 23 d'abril.