Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932. Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria. Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu (1947). Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví. Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem (1971-83), i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics. Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos llibres i articles sobre Montserrat, el ritual català i l’antiga litúrgia hispànica.