D’origen alemany per part de pare, emprengué un viatge per Alemanya, França i Itàlia (1805-09) que li permeté de tractar Goethe, Fichte, Schleiermacher, De Stäel i Thorwaldsen, alhora que li féu sentir més vivament les seves arrels. El resultat d’aquests contactes fou una obra que el constituí un dels màxims romàntics escandinaus i un decisiu renovador de la literatura danesa. Professor d’estètica de la Universitat de Copenhaguen (1809), les seves primeres obres revelen una rica fantasia i un sentit líric espontani i joiós, com es veu en Digte (‘Poesies’, 1803) i Poetiske Skrifter (‘Escrits poètics’, 1805). Posteriorment, al poema èpic Nordens Guder (‘Els déus del Nord’, 1819) reelaborà antics mites escandinaus. Com a dramaturg, a un fons autòcton sobreposa la influència de Goethe, Schiller i Shakespeare ( Palnatok , 1809, i Axel og Valborg , 1810). Destacà també com a traductor.