Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada; la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions: ferrocarril a Djibouti (784 km) des del 1917, carreteres i aeroport internacional. Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera (preparació de cafè, tabac, adob de pells). Centre cultural i universitari (Universitat d’Addis Abeba). És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides (ECA).
La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal de marcar la ruptura amb el passat, feu erigir, a partir del 1885, a uns 20 km d’Entotto, l’antiga capital de Shewa, una residència palatina de nova planta i transferir definitivament (1889) a l’aglomeració creada al voltant els òrgans administratius de l’imperi. Hi fou signat el tractat de pau amb Itàlia (1896). El ras Tafari, futur emperador Haile Selassie, se n’apoderà el 1917. Al final de la guerra d’Etiòpia (1936), els italians hi entraren i en feren la seu de llur virregnat d’Àfrica Oriental, i emprengueren la modernització de la ciutat, continuada després del seu alliberament (1941) per l’exèrcit britànic, i el seu retorn al rang de capital d’Etiòpia.