Germà d’Antoni M. Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat. Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica. Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina”. Col·laborà a l'Enciclopedia Espasa, i publicà algunes obres pietoses. Fou membre corresponent (1946) de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.