Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques. Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex (d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat) o —més freqüentment— en forma de dissolució. En el darrer cas és important la proporció de resines (tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc) que són afegides per a donar mordent. Les resines fenòliques reactives i els isocianats (en els adhesius de dos components) augmenten la resistència a la temperatura. Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació sense deixar solvents residuals. Els cautxús més utilitzats són el nitrílic, el d’isobutilè, el d’estirè-butandiè, el natural, el de polisulfurs i el de clorobutandiè. Les principals aplicacions són en les indústries de l’automòbil, de la construcció, del calçat, tèxtil, del cuir, del paper i en la pròpia indústria del cautxú. Els adhesius a base de resines termoenduribles utilitzen sobretot les resines següents: Resines fenòliques de fenolformaldehid (1:0,8 a 1:1), estables, sòlides i en solució, reticulables per la calor o amb catalitzadors alcalins. Soles o combinades amb resines de melamina, serveixen com a lligants, per a moles abrasives, per a aplacats de fusta, per a papers aïllants, etc. Resines fenòliques de resorcinol-formaldehid, que reticulen a temperatura ambient. Llur principal aplicació (barrejades amb làtex) és la fabricació de pneumàtics. Resines epoxi (resina epoxídica), que reticulen amb catalitzadors alcalins i manifesten una excel·lent adhesió a superfícies molt llises tals com vidre i metalls. Tenen baixa contracció i bona resistència a la fatiga, a la calor, a la humitat i als dissolvents. Llurs aplicacions industrials, molt nombroses, comprenen la unió d’estructures d’alumini en la construcció aeronàutica, la juntura de polièsters reforçats amb fusta, etc. Resines amíniques (d’urea-formaldehid, de melamina, etc). Són utilitzades, per exemple, per als aplacats de fusta i els taulers de partícules. Els adhesius a base de resines termoplàstiques són fets, sobretot, amb resines viníliques. El (poli)acetat de vinil té com a adhesiu una importància creixent i és utilitzat per a paqueteria, fusta, tèxtils, etc. L’alcohol polivinílic és compatible amb el midó i les dextrines i permet d’obtenir adhesius que revénen fàcilment en remullar-los, són brillants i no enganxen en sec per pressió. És utilitzat per a paper engomat, segells, etc. Els polímers dels 2-cianoacrilats donen els adhesius de més elevada resistència d’adhesió, fins i tot sobre suports polars. En fi, els èters polivinílics donen els adhesius per a etiquetes “permanents”.
m
Tecnologia