L’única sal tècnicament important és l’adipat d’hexametilendiamina (sal de niló), primera matèria emprada per a la fabricació del niló 66. Els èsters utilitzats industrialment són, en canvi, molt nombrosos, i llur principal aplicació és la plastificació de les resines sintètiques i de derivats cel·lulòsics en les indústries de plàstics i pintures. Els de pes molecular elevat i, per tant, poc volàtils són molt utilitzats per al (poli) clorur de vinil, al qual comuniquen excel·lents característiques a baixa temperatura.
Fins fa pocs anys, el més important era l’adipat de bis (2-etilhexil), que bull a 417°C, però actualment el substitueixen en gran part altres adipats menys volàtils, tals com l’adipat de dinonil, l’adipat de diisodecil, l’adipat d’octil i de decil i l’adipat de dibutoxietil (que comunica, a més, bona resistència als raigs ultraviolats). Ultra els esmentats, són utilitzats com a plastificants l’adipat de dicapril (que deriva del 2-octanol), l’adipat de didecil i l’adipat de diisooctil i alguns altres que deriven d’alcohols més lleugers, tals com l’adipat de dietil, l’adipat de diisobutil, l’adipat de bis (2-metoxietil) i l’adipat de diciclohexil.