adjectivació

f
Gramàtica

Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.

Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut; així en: el meu pare és metge, el predicat metge dóna una qualitat al subjecte (substantiu), funció pròpia de l’adjectiu; metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu. Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així!.