adjunció

f

Dret civil

Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir totes dues, sense malmetre llur natura i tot formant un sol objecte, bé que amb una relació entre elles de principal a accessòria.

En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida (per embelliment o perfecció) té més valor que la cosa principal; (en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta). Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal; si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a optar entre que aquell li pagui el seu valor o bé d’extreure aquesta, encara que danyi la cosa principal.