Hom pot ésser administrador per disposició legal (el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc), per resolució judicial (el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc) o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra (nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona). El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador. Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei, i és responsable dels actes dolosos o culposos que realitzi; l’actuació d’un administrador ultrapassant les facultats atorgades és jurídicament ineficaç, tret que qui l’ha nomenat ratifiqui la seva actuació. El càrrec d’administrador s’extingeix per renúncia del seu titular, per revocació del mandat, per defunció de qui el nomenà, per disposició de la llei (per pèrdua de facultats o com a sanció per mala administració), i, si és accessori a una relació jurídica, per extinció d’aquesta (el marit per dissolució del matrimoni, el tutor per finalització de la tutela, etc); l’administrador judicial perd també el càrrec per resolució del jutge. El nou Codi de successions català ha tingut en compte la voluntat de molts pares i mares divorciats que volen excloure el seu antic consort de l’administració dels béns que deixen als seus fills menors d’edat nascuts del matrimoni amb aquell. D’una manera general i referint-se implícitament a aquest supòsit, hom disposa que els béns adquirits per menors d’edat per títol successori han de ser administrats per la persona que el causant hagi designat en testament, codicil o heretament, o, a manca d’aquesta designació, pels titulars de la pàtria potestat o el tutor. Per la disposició o el gravamen dels esmentats béns dels menors no cal autorització judicial quan, a més de consentir-la el o els titulars de la pàtria potestat, l’autoritzen dos parents del menor, els quals n'exerceixen un cert control familiar i social. No obstant això, si el causant ha disposat altrament s’aplica en tot cas la seva voluntat fins i tot en el supòsit que afecti la llegítima.
f
m
Dret civil