L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives. L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté. L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del col.lagen (especialment el de la lisina i el de l’arginina) i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric. En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda de substàncies alcalines febles, tals com el bicarbonat de sodi. L’aldehid més emprat per a adobar és el formol, però també n'han estat introduïts d’altres tals com el glioxal, el midó-dialdehid i darrerament el glutaraldehid. Les pells adobades amb formol són blanques i sòlides a la llum, però generalment són buides, molt absorbents i sovint presenten dificultats per al greixatge i per a la tintura amb substàncies aniòniques; hi ha també el perill d’una posterior polimerització de l’aldehid no combinat; per tot això aquest adob normalment no és utilitzat sol, sinó que entra com a element en determinats adobs mixtos tals com formol-vegetal o bé formol-alumini. L’adob al glutaraldehid dóna pells groguenques, però, d’altra banda, sembla no tenir els inconvenients de l’adob al formol. El glutaraldehid pot ésser considerat l’aldehid conegut de més esdevenidor per a l’adob de les pells.
m
Tecnologia