L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua; més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob. Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells. L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua. Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini, adequat tant per a la guanteria com per a les pells amb pèl. Avui dia l’adob a l’alumini, a causa de la seva poca resistència a l’aigua, ha estat substituït en el més gran nombre de casos per l’adob al crom. Malgrat això, és encara utilitzat a vegades en el ram de la pellisseria o en l’adob blanc per a guanteria, atès que en ambdós casos les característiques pròpies són estimades difícils d’aconseguir altrament. A vegades l’adob a l’alum tradicional és completat amb un adob al crom, o bé utilitza sals bàsiques d’alumini com a components d’adobs mixtos tals com crom-alumini, vegetal-alumini o formol alumini.
m
Tecnologia