El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L. Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic. No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys (el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització). El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom. Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys. L’adob al crom ha desplaçat en molts camps l’adob vegetal, per la major rapidesa i perquè dóna pells més lleugeres i suaus. L’elevada resistència a la humitat i a la tracció, i la flexibilitat resultant, fa que les pells adobades per aquest sistema siguin especialment aptes per a calçat, corretges de transmissió, etc.
m
Tecnologia