Després de doctorar-se en filosofia a Roma (1921) i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam (1935); ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964. Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges paral·lels. Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito (1965) i Wordmobility in the Ṛgveda (1971).