Adolf Hitler

(Braunau am Inn, Alta Àustria, 20 d’abril de 1889 — Berlín, 30 d’abril de 1945)

Adolf Hitler

© Fototeca.cat

Polític alemany.

Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès. El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any; aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter, i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP), vulgarment conegut com a partit nazi.

El 1923, influït per l’exemple de Mussolini, tractà d’emparar-se del govern de la regió de Baviera mitjançant un cop de força (putsch de Munich); detingut, fou condemnat a cinc anys de reclusió dels quals en complí només un, durant el qual dictà al seu col·laborador Rudolf Hess la primera versió del llibre Mein Kampf (‘La meva luita’).

La crisi econòmica del 1929 feu possible la vertiginosa ascensió del nacionalsocialisme; malgrat el simplisme de la seva doctrina i del seu programa (superioritat de la raça germànica, submissió incondicional de l’individu a la comunitat, antisemitisme, antimarxisme, rebuig del tractat de Versalles), Hitler i els seus seguidors aconseguiren 107 escons del Reichstag a les eleccions del 1930, gràcies als vots de la petita burgesia i dels treballadors afectats per la desocupació forçosa. Els magnats de la indústria, hostils a la política moderada de Brüning i de Schleicher i atemorits per l’acció revolucionària esquerrana, donaren al nazisme un ajut decisiu; amb ell el NSDAP esdevingué el partit amb major nombre de diputats al Reichstag (1932) i el seu líder, Hitler, obtingué la designació de canceller (gener del 1933).

Hitler es feu atorgar amplíssims poders i ràpidament procedí a desfer-se dels adversaris i dels col·laboradors de fidelitat dubtosa: acusà els comunistes de l’incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933) i perseguí ferotgement els dirigents dels partits d’esquerra i dels sindicats obrers, que foren prohibits; organitzà la Gestapo (1934), dictà lleis contra els jueus, creà camps de concentració i tribunals especials, i en la denominada nit dels llargs coltells (30 de juny del 1934) feu assassinar, entre d’altres, els caps de la SA i de l’ala moderada del seu propi partit. A la mort de Hindenburg (agost del 1934), Hitler assumí també la presidència del Reich, amb el títol de Führer.

Després de tres anys d’intens rearmament començà a fer realitat els seus projectes expansionistes amb l’ocupació de Renània (1936) i les annexions d’Àustria (Anschluss, 1938), de la major part de Txecoslovàquia (1938-39) i del territori de Memel (1939). Davant la negativa del govern de Varsòvia a les seves exigències sobre el corredor de Gdańsk, signà amb Stalin un pacte de no-agressió i atacà Polònia (setembre del 1939), fet que provocà l’inici de la Segona Guerra Mundial. Després d’una primera fase de victòries alemanyes i a partir de la campanya de Stalingrad (hivern del 1942-43), el conflicte canvià de signe i l’oposició interna al Führer augmentà; l’àmplia conspiració de què aquest fou objecte, però, fracassà (juliol del 1944).

El 30 d’abril de l’any següent, assetjat Berlín per les tropes russes, Hitler se suïcidà, després de contreure matrimoni amb la seva amant Eva Braun i de designar com a successor l’almirall Dönitz.