Estudià a Madrid, on es llicencià en dret (1895). Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor (des del 1897) i secretari (1914-19) de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid. Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics. El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo (1901). Escriví també Del regionalismo en Cataluña (1902), Vagando (recull d’articles, 1903), Organización y funcionamiento de las cortes... (1906) i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote... (1922). El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.