Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música. Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M. de Falla a Madrid i de M. Ravel a París. Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya. Fou crític musical (1918-36) i secretari (1915-22) del diari El Sol i fundador de la Sociedad Nacional de Música (1915). Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs. Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus membres M. de Falla, J. Turina, F. Sainz de la Maza, F. García Lorca, L. Buñuel i S. Dalí.
Fou membre del comitè executiu de la Societat Internacional de Musicologia a la Haia en substitució de F. Pedrell a partir del 1922, secretari de la secció espanyola de la Societat Internacional per la Música Contemporània (1923), membre fundador de la Société Française de Musicologie (1925) i delegat espanyol en els festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i del Congrés de Música Aràbiga al Caire l’any 1932. El 1933 la Junta de Ampliación de Estudios li concedí una beca de tres mesos per a dedicar-se a la recerca musicològica. A partir d’aleshores abandonà la composició i destinà més temps a la musicologia.
La seva faceta de compositor correspon principalment als anys de joventut. Les obres més destacades del seu catàleg són Tres preludios para piano (1916), el poema simfònic Don Juan en los infiernos (1923), Arabia (1923), per a piano i orquestra, i el quartet de corda Rubaiyat (1924). El 1937 s’exilià a Mèxic, on fou nomenat professor del Conservatori Nacional. El 1947 impartí una sèrie de cursos sobre la música en l’obra de M. de Cervantes a la Universitat de Harvard. El 1949 fou nomenat membre honorari de la Hispanic Society of America i de l’Instituto Español de Musicología a Espanya. Aquest mateix any fou premiat amb una beca de la Fundació Guggenheim. A més de ser un prolífic escriptor, fou un polemista brillant i de gran influència en els cercles intel·lectuals mexicans i espanyols.
És autor de Música y músicos de hoy (1928), La música contemporánea en Espanya: examen crítico y la música española en el período contemporáneo y de sus orígenes (1930), El siglo romántico: ensayos sobre el romanticismo (1936, 2a edició 1955), Música y sociedad en el siglo XX (1939), La música moderna: las corrientes directrices del arte musical contemporáneo (1944), La música en la sociedad europea (1943-46), La música de España: la música en la cultura española (1953), en dos volums, i La música en Cervantes y otros ensayos (1961).