Professor a Gant i a Brussel·les, dirigí la construcció de l’observatori de Brussel·les i en fou el primer director (1828). Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir. Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució: d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria. Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual. Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia, meteorologia i geodèsia. És autor de Sur l’homme et le développement de ses facultés, ou essai de physique sociale (1835) i Anthropométrie ou mesure des différentes facultés de l’homme (1871).