Iniciada els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per part de famílies nord-americanes que acollien orfes de guerra europeus, l’adopció internacional continuà després amb els conflictes bèl·lics de la guerra freda. Les grans desigualtats socioeconòmiques i les creixents facilitats d’accés i comunicació l’han convertit en un fenomen mundial, amb un flux de menors que va dels països pobres (on s’inclouen, des dels anys noranta, els estats de l’antic bloc soviètic) als països rics. Les adopcions internacionals constitueixen, juntament amb la immigració, una compensació a la baixa fecunditat dels països desenvolupats. A Catalunya, l’adopció internacional és regulada per la llei de 1995 d’atenció i protecció dels infants i els adolescents, que recull els principis establerts en l’article 21 del conveni sobre els Drets de l’Infant, així com les directrius del conveni de la Haia en matèria d’adopció internacional, i és tramitada per unes entitats col·laboradores depenents de la Direcció General d’Atenció a la Infància.
f
Sociologia