adoració

f
Religió

Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.

És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració. Dins el cristianisme, l’adoració (dita també culta de latria és reservada a Déu.