Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C. És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol. Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids. En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom. Fou aïllada per primera vegada (1899) per Abel i sintetitzada (1904) independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina
, etc. En l’organisme contribueix a controlar el catabolisme del glicogen i es forma per metilació de la noradrenalina, la qual, al seu torn, prové de la fenilalanina
; té una acció antagònica respecte a la insulina
. És segregada sobretot durant qualsevol estat d’emergència o situació d’estrès que obligui l’organisme a afrontar perills exteriors o recuperar l’homeostàsia. Té una acció semblant a l’excitació del sistema nerviós simpàtic: provoca hipertensió sanguínia, vasoconstricció, broncodilatació i hiperglucèmia. A l’estat de repòs basal, és segregada en quantitat escassa o nul·la, la qual cosa evidencia el seu caràcter no vital: la manca de secreció d’adrenalina disminueix la capacitat de defensa de l’organisme, però no comporta la mort. A tall de fàrmac amb finalitat terapèutica és emprada especialment com a simpaticomimètic, tònic cardíac, hemostàtic, paralitzant del peristaltisme i en alguns trastorns al·lèrgics. És obtinguda, aleshores, a partir de les glàndules adrenals de l’ovella o bé sintèticament a partir del pirocatecol
. Hom l’administra per les vies oral i parenteral, normalment en solucions al mil·lèsim.
f
Bioquímica
Farmàcia