Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant (1979), d’on fou catedràtic d’història de l’art. Director de l’Institut d’Estudis Alacantins (1979-82) i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant (1996-2003), fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1997).
Destacat estudiós de la pintura del segle XIX al País Valencià, de la seva obra com a historiador de l’art sobresurten Vida y obra del pintor Gisbert (1971), Pintura alicantina (1999), Emilio Sala (2001) i Lorenzo Casanova Ruiz (2002). També és autor d’estudis sobre etnologia i folklore, com El Betlem de Tirisiti (1979) i, com a poeta, dels reculls Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966) i El fill i la festa (1990). També publicà el sainet fester La nova se’n va a l’Orà (1996), entre altres obres de creació literària.