Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme. La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total. Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat. Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen (‘Més enllà dels camins’, 1920), Een winter aan zee (‘Un hivern vora el mar’, 1937) i els quatre volums de la seva Obra completa (1948).