Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals el·líptiques ( Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32), que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi. Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament.