Entre els seguidors de l’adventisme hi ha dues tendències: els postmil·lenaris , que creuen que el regne de Déu es realitzarà mitjançant un procés gradual i que la segona vinguda de Crist s’esdevindrà després del mil·lenari esmentat a l' Apocalipsi . L’altre grup és constituït pels premil·lenaris , que es basen en el progrés social per esperar la segona vinguda abans del mil·lenari i creuen que el regne de Déu començarà amb un cataclisme còsmic. Una gran part d’adventistes pertanyen a aquest segon grup, i generalment hom considera l’adventisme i el premil·lenarisme com a sinònims. L’adventisme preveu els esdeveniments basant-se en l’exegesi bíblica i en la interpretació literal de la literatura apocalíptica del Vell i del Nou Testaments, especialment les parts escatològiques de Mateu, Marc i Lluc. Aquesta doctrina s’inicià en l’Esglé sia des de molt aviat, però modernament ha constituït moviment amb William Miller (1782-1849) quan, el 1831, proclamà a Dresden (Nova York, EUA) la imminència de la segona vinguda, la qual hauria d’esdevenir-se el 1843. Aquesta doctrina fou recollida més tard per altres persones que formaren, amb el temps, les distintes esglésies adventistes. Les diferències entre aquests grups es fonamenten sobretot en les diverses interpretacions doctrinals sobre el mil·lenari, sobre la natura de l’home, del ministeri de Crist, de la tornada dels jueus, del descans del dissabte i de les ofrenes espirituals.
m
Cristianisme