advocat d’església

m

Defensor o protector de capítols catedralicis i de monestirs, des de l’època carolíngia.

Els advocats d’església eren triats entre els senyors poderosos amb jurisdicció civil o militar per tal de salvaguardar millor els interessos de la casa religiosa. Amb el temps, però, la institució degenerà i provocà abusos i per això foren suprimits al segle XII.