aerografia

f
Art

Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf .

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme. Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920. Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art. Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art . Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre revestiments especialment preparats; els esgrafiats de la façana del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, que reprodueixen dibuixos originals de Pablo Picasso, són una mostra d’aquesta tècnica.