L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus. Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic. Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar. Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints: en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són: seguretat, velocitat, confort i baix cost d’operació; en el camp militar, són considerats essencials, a més, la maniobrabilitat, l’autonomia i el sostre de vol, per a evitar o superar els mitjans que l’enemic empra a fi d’interceptar l’aeronau. En el camp dels aeròstats, hi ha un ús significatiu dels globus d’aire calent per a diverses activitats esportives i de lleure, aprofitant els avenços tecnològics en materials i sistemes generadors d’aire calent. Entre els aerodines, els avions es mantenen com a vehicle de transport preferit en els recorreguts llargs, mentre que en el terreny militar la tecnologia s’orienta cap als avions invisibles per radar . Així, els aeròstats han perdut gairebé tota la importància que tingueren, i actualment són molt reduïdes llurs aplicacions. Quant als aerodines, solament tenen importància pràctica els avions i els helicòpters. A partir del Conveni d’Aviació Civil de Chicago del 1944, hom distingeix entre aeronaus de l’estat o públiques (les militars i les destinades exclusivament a serveis estatals, com policia, duanes i correus) i aeronaus privades o civils (regulades pel dret aeri). Cal distingir també entre aeronaus militars i civils. Jurídicament són considerades un bé moble registrable, per tal com reuneixen les condicions de possibilitat de domini i d’aportació d’una utilitat, i normalment les legislacions n'exigeixen el registre o matrícula i una publicitat especial per als actes de transmissió, i com a tal poden ésser objecte d’hipoteca. L’extraordinària mobilitat de les aeronaus ha plantejat el problema de la nacionalitat, i han estat proposades diverses solucions: la del país de construcció, la de residència de l’aeronau o la del propietari, etc. Actualment és acceptada generalment la nacionalitat de l’estat on ha estat matriculada, d’acord amb la legislació particular corresponent.
f
Transports
Airbus A330-200