aeroport de Perpinyà

la Llavanera

Camp d’aviació situat al NE de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes.

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis. Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals. Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent. Des del 1968, en ple funcionament l’aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d’aeroport regional dins l’Estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l’administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l’Estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca. L’any 1958 hom assolí els 60 000 passatgers i 63 600 el 1960 (45 000 dels quals de fora de l’Estat francès). Seguí el quadrienni de màxima creixença: 188 000 passatgers el 1965 (més de 172 000 de fora de l’estat). I el 1966, la xifra més alta enregistrada: uns 220 000 passatgers (202 000 internacionals). El 1968 la davallada fou vertical: 125 000 passatgers, 39 000 dels quals militars (en bona part repatriats d’Algèria) i 67 000 internacionals. El mínim és enregistrat el 1970: 75 500 passatgers, més de 50 000 dels quals de fora de l’estat. L’any següent sembla que s’inicià una etapa nova, d’atracció de clientela francesa (415 000 passatgers) i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà (86 500, inclosos els qui van al sector septentrional de la Costa Brava). En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l’aeròdrom de Reus.